Espinacs amb fruits secs i tempeh.

Estimar el cel.

Venus - a dalt- i Mercuri, el 30/3/2010.

Com cada primavera, ahir vaig començar les classes de l'assignatura bimestral "Robotic exploration of the Solar System". Els professors, com els pagesos, tenim una vida cíclica, sotmesa al pas de les estacions. Les assignatures, els exàmens, els estudiants, van i venen rítmicament. Jo cada cop una mica més vell, ells eternament amb 20 anys.

Vaig proposar aquesta assignatura optativa a la direcció de l'ESEIAAT ara ja fa uns anys i la van acceptar. Es tracta, sobretot, d'explicar com processar dades originals de missions espacials. Cassini, New Horizons, Voyager... Fem servir la llibreria SPICE de la NASA. Han d'escriure programes per resoldre problemes geomètrics de la navegació entre planetes, com per exemple trobar la posició de Júpiter quan Linda Morabito, treballant amb les imatges de Voyager I, va descobrir un volcà a Io. No és fàcil, però són nois i noies molt espabilats, treballadors, motivats, excel·lents estudiants. És una sort -i una responsabilitat- treballar amb persones tan prometedores.

Però abans d'entrar en matèria, em cal fer una breu introducció al Sistema Solar. Parlem, molt breument, de planetes, asteroides, cometes. A banda d'una descripció física, m'agrada explicar com es veuen els planetes. A ull nu, a la natura. Els poso fotografies meves. No ho puc negar ni evitar: soc una mica de lletres. Com és que Venus és la deessa de l'amor? Per quin motiu Mercuri és el missatger dels Déus? Podria ser que, per exemple, Saturn fos el missatger dels Déus i Mercuri el vell rei destronat, emèrit, i no a l'inrevés?

La docència és, una mica, com una representació teatral. Un humorista no podria continuar fent el seu monòleg si ningú riu, i jo tinc la necessitat de saber si m'estan entenent. Aleshores és quan veig als seus ulls que cap d'ells, o gairebé cap d'ells, ha vist mai la poderosa llum de Venus prop de l'horitzó. Ni la Via Làctia, ni molt menys la Llum Zodiacal. Però jo tampoc ho havia vist quan tenia la seva edat. Són coses que no s'expliquen a l'escola, ni -en general- formen part de les tradicions que ens arriben de casa. No coneixem el cel.

Per quin motiu ens caldria conèixer el cel? Seria una erudició gratuïta, pomposa, per impressionar els amics? No és això el que jo plantejo. I tampoc -ni de bon tros- jo soc un expert. Però tindre unes mínimes nocions d'astronomia visual fa la nostra vida més rica, més interessant. Us donaré un exemple. Una nit d'estiu, quan els meus fills tindrien potser 6 o 7 anys, jo estava atrafegat amb el telescopi. Els hi vaig deixar un llibre d'Astronomia. "Dibuixeu les constel·lacions que més us agradin", els hi vaig dir. I es van quedar al cotxe, protegits del fred de la nit. Una estona després, un d'ells va apuntar al cel, i va dir: "Mira, papa, el dofí". El dofí? Quina constel·lació és aquesta? Pot ser? Jo no la coneixia. Però ja havia après que no s'ha de subestimar els nens. 

Vaig mirar el llibre i el cel diverses vegades i en efecte, allà hi havia la petita i meravellosa constel·lació del dofí. I ara, cada cop que la veig, la meva ment torna a aquella nit d'estiu, a aquell record deliciós. Us podria donar mil exemples més: quan un amic em va explicar a Menorca que la cua del carro ens porta a Arturus, quan vaig veure sortir Orió una matinada d'estiu, quan vaig veure la Llum Zodiacal sobre el Pacífic a Xile...

Per això ens pot servir conèixer el cel. Un dia d'hivern, si plegueu tard de treballar, si tot va malament, si torneu de veure una persona estimada que es mor... per malament que tot sembli, alceu els ulls i busqueu Orió. Allà hi trobareu el vell caçador, fins i tot entremig dels llums de la ciutat. Apreneu a estimar les estrelles, no us decebran mai.