La veritat sobre les taràntules.

Si mireu un plànol de muntanya, com ara un qualsevol de l'editorial Alpina, hi trobareu diversos indrets amb noms que al·ludeixen a les taràntules. Per exemple, el pla de les taràntules a Montserrat. Em refereixo als vells mapes de paper, que els excursionistes portàvem ben plegats a la motxilla. Parlo d'ara ja fa molts anys, potser 10 o 15, quan encara no existien els telèfons ni el wikiloc.

Taràntules? És que hi ha taràntules, aquí? I tant que sí, de la mateixa manera que hi ha orquídies silvestres, a banda de les de floristeria. Potser heu vist, a botigues d'animals o a vídeos de selves tropicals, les enormes taràntules negres de l'Amazones. Igual que les orquídies mediterrànies, les nostres taràntules són molt més petites que les tropicals, però molt intenses.

Si veieu un forat a terra, a una zona seca, d'uns 2 o 3 centímetres de diàmetre, molt ben rematat amb un tancat fet de branquetes, probablement és un niu de taràntula. La taràntula és una bèstia curosa, bona constructora, i els acabats de la seva llar són endreçats, meticulosos. Aleshores, pareu atenció. Podeu seguir el vostre camí, o podeu fer el que jo vaig fer el primer cop que vaig veure un niu: esperar. Aleshores jo no sabia que allò era el niu d'una taràntula, però per la forma i dimensions del forat ja es veia que hi vivia alguna criatura interessant.

Esperar que surti la taràntula dona bon resultat. Al vespre, acostuma a anar de cacera. No és com les aranyes ordinàries, no fa servir tela. És una aranya-llop, que salta sobre les seves preses. Us cal tenir paciència. No sempre surt. I després de tot, nosaltres som observadors de la natura casuals, aficionats, mentre que la taràntula és una aranya professional: li va la vida a cada sortida i si ens nota, o no té gana, no sortirà.

Si la veieu sortir, no quedareu indiferents. Ho dic jo, que soc aracnofòbic de tota la vida. És una aranya gran. Surt amb les potes arronsades per poder passar per la porta del seu cau, i quan les desplega, ja fora, i la podeu veure sencera, resulta ser un animal formidable. Però no és la mida el que us impactarà: és molt més petita que les aranyes tropicals que semblen la mà negra i peluda d'un mico.

Us impressionarà per la mirada, la presència, l'energia. Els ulls, blaus, perfectament circulars, irradien una llum nítida, intel·ligent, severa. Res a veure amb les aranyes normals, d'ulls petits i apagats. És tal l'autoritat de la taràntula que podríeu fàcilment imaginar-la asseguda amb persones influents, demanant a la carta a un restaurant de luxe, a Roma escollint un nou Sant Pare o al palco del Bernabeu contractant obra pública.

La seva picada, segons la llegenda, és molt forta. Els italians afirmen que si et pica, has de ballar embogidament una tarantella per evitar que el verí arribi al cap i et mati. Jo no ho sé. El que em consta és que salta distàncies prodigioses, amb total precisió, per mossegar i retirar-se immediatament. Molta cura doncs.

Si sou atrevits i voleu fer-la sortir sense esperar, podeu fer el que em van explicar a Huesca. Atenció: jo no ho recomano, podríeu prendre mal, i tampoc em sembla correcte molestar a les aranyes. Però us ho explicaré tal com jo ho he vist fer. Per provocar la sortida de la taràntula sense esperar al vespre, cal un bri d'herba seca. Talleu-la ben llarga i introduïu un extrem al niu. Cal fer girar l'herba amb els dits i pronunciar -amb tota solemnitat- les paraules màgiques: "Lero-lero-sal-del-agujero". La taràntula mossegarà l'altre extrem de l'herba, i notareu la força enorme de les seves mandíbules. Aleshores sortirà, emprenyada, rapidíssima, felina, a veure qui és el pesat que la molesta.

No obstant, cada cop en veig menys. Abans, cada estiu en trobava dos o tres, però ara feia temps que no en veia cap. La major part dels nius estan abandonats. Probablement, cada cop hi ha menys insectes per alimentar-les i més persones que trepitgen i malmeten els nius. Però no perdeu l'esperança, encara en queden.